Acte de presentació del Llibre "Oriol Junqueras, fins que siguem lliures"

Sergi Sol va presentar el seu llibre a la Sala de Teatre Municipal

Acte de presentació del Llibre "Oriol Junqueras, fins que siguem lliures"
Acte de presentació del Llibre "Oriol Junqueras, fins que siguem lliures" | ERC Ametlla

Ahir al vespre ens varem trobar a La Sala Municipal de teatre d'aqui el poble per gaudir d'un sensacional recull d'anecdotes i vivències al voltant de l'estimadíssim Oriol Junqueras. 

L'acte servia per la presentació en públic del llibre escrit per Sergi Sol, amb pròleg de Raül Romeva i epíleg de Xavier Vendrell. Un llibre que analitza i contextualitza, des d'un punt de vista molt pròxim a Junqueras, el rerefons que va haver-hi la tardor del 2017 i que ens ha marcat a tots. No s'oblida tot el procés d'empresonament dels diferents parlamentaris i aplicació del 155, la celebració de les eleccions imposades justament fa un any...

Al llibre hi podem trobar també, i de manera molt clara i conscisa, l'estratègia d'ERC per ampliar l'abast de l'independentisme. I aquest fet va directament lligat amb la manera de viure i conviure que ens ha demostrat el President d'Esquerra Republicana. És un relat molt viu i apassionat on es nota la gran amistat i admiració que Sol té amb l'Oriol. Aquest llibre és un homenatge i reivindicació de la figura i treball d'Oriol Junqueras.

L'acte va estar presentat per Pep Moret, alcaldable per ERC al nostre poble. Un @pepmoret que es va mostrar encantat d'haver pogut estar acompanyats del portaveu d'ERC al Congrés de Diputats Gabriel Rufián, que ens va tornar a demostrar que és un gran orador, al que li agrada el públic, i que té un discurs que no pot deixar-nos indiferents. Un monstre, en el millor sentit de la paraula. Tot això amenitzat, bé, més aviat podriem dir animat, per Maxi Calero, amic personal de Junqueras i cofundador de Free Junqueras. Una persona amable, propera, optimista i apassionada que ens va fer riure (amb el cor encongit) explicant-nos múltiples vivències amb l'Oriol. La nota poètica i musical la va posar en Pep Picas, trobador que ens va fer acabar a tots cantant L'Estaca.