Sobre mi

Pep Moret
Pep Moret | ERC Ametlla
Estem aquí per vocació, no per necessitat.





Vaig néixer ara ja fa 38 anys. I quasi podria dir que aquí mateix, a l’Ametlla. Ho dic per que la Lourdes de Can Tanyà, la meva mare, em va tenir a la desapareguda Policlínica de Granollers la matinada de Sant Esteve. Per aquells anys la colla del meu pare, i molts del poble, es disfressaven i feien festa… per dir-ho d’alguna manera. Doncs bé, aquesta colla de l’Ametlla varen baixar cap a la Policlínica a aquelles hores de la matinada a veure el primogènit del Pep “Moru”. En prou feines els varen deixar passar de la porta principal… cosa que era d’esperar per altra banda! I ja de ben petit, i amb això vull dir que recent nascut, ja vaig empapar-me del que era la vida en un poble petit. L’Ametlla. Aleshores no arribàvem ni a les 2000 persones. Tothom es coneixia. I a mesura que passaven els anys i jo anava creixent també creixia el poble en habitants. I es creaven entitats, associacions, grups de persones amb inquietuds que enriquien el poble. Les segones residències passaven a ser les primeres i en pocs anys hem arribat a ser més de 8000 habitants. Imagino que no us estic explicant res que no sapigueu. Des de petit, i quasi per genètica, encara que crec que algun gen al respecte se m’ha saltat, sempre he estat vinculat al món del futbol aquí a l’Ametlla. Com el meu pare i el meu avi. També amb el Casal de Joves quan es va fundar. Carnaval i les Gitanes. Sempre he viscut la vida social i cultural del poble de ben a prop. Per que sempre m’ha agradat estar envoltat de gent amb les quals compartíem les mateixes idees i d’altres en que puguem aprendre’n més. Per això, quan em vaig decidir a estudiar informàtica vaig acabar per optar pel tracte amb la gent. No en l’aspecte comercial sinó en el de consultoria. El d’escoltar a la gent, saber el que necessiten i ajudar en la mesura que sigui necessària. L’any 2010 se’m va donar la oportunitat de formar part d’un projecte polític amb gent que coneixia a nivell personal. Vaig acceptar el repte d’unir-me a la candidatura de la desapareguda CiU. I també per que el meu pare ja va estar en política local aquí a l’Ametlla els primers anys de la democràcia. I no m’era un tema desconegut per a mi. Es van alinear els planetes tant a nivell personal com laboral i tot va sortir rodó. Els 4 anys que vaig estar de regidor de Comunicació, Joventut, Noves tecnologies i Festes em van passar volant! És ben bé que quan trobes una feina que t’agrada i t’apassiona aquell dia deixes de treballar. I és realment el que em va passar a mi. Un dels records i vivències que estic més orgullós és haver pogut liderar l’Any Xammar amb un grup de gent excepcional al meu Carta oberta als militants i amics d’Esquerra Republicana de l’Ametlla del Vallès costat. I això, entre d’altres coses, em va permetre conèixer el que ha esdevingut l’actual president de la Generalitat de Catalunya, el MHP Quim Torra. Però tot es va torçar quan vaig començar a entendre el funcionament de l’administració pública i local i la gestió que en feien alguns companys. No podia formar part d’un projecte en el qual no compartia la manera de fer i desfer, on les decisions es prenien de forma unilateral i en cap cas de consens. Anava totalment en contra dels meus principis ètics i morals. És per això que vaig decidir no seguir formant part d’aquest projecte. Jo i uns quants més de fet. Amb això vull dir que tenint la oportunitat de seguir fent el que més m’agradava en aquest món vaig decidir apartar-me i ser conseqüent amb els meus principis.